EVOLUCIÓ ICONOGRAFÍA D’ADAM I EVA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

L’Eva Jové ens va fer una introducció d’aquest tema tot buscant les fonts antigues de les quals va beure el cristianisme per crear el mite d’Adam i Eva, relacionant-lo amb la idea del càstig i amb el canvi paradigmàtic de passar d’unes societats matriarcals a la patriarcal de les religions monoteistes. Assignant a la dona el paper de la culpabilitat per sotmetre-la i convertir-la en una figura secundària de la societat, dedicada al rol de tenir fills i de servir i cuidar la llar sota la dependència permanent de l’home.

Però en la història que ens explica el conte d’Adam i Eva, al que Déu li demana que obeeixi és a Adam i no a Eva així doncs el que va desobeir el mandat de Déu va ser Adam, encara que la interpretació interessada mostra com a culpable a Eva.

Entrant en la representació iconogràfica i especialment en el romànic, dins dels capitells dels claustres d’alguns monestirs es troba aquesta escena amb els tres pilars: Adam, Eva i l’arbre, també trobem l’escena a les pintures romàniques, posteriorment es representarà també la serp fins i tot amb la part del cap com si fos una sirena o amb el cap de dracs o altres animals que representen el mal. També trobarem iconografia d’Adam i Eva en els vitralls com els de Notre-Dame de París.

Ens vam quedar al Renaixement, estem esperant frisosos la segona part d’aquesta interessant exposició.